Un mes sense whatsapp

http://verne.elpais.com/verne/2015/12/10/articulo/1449744876_955885.html

Salman Khan, el responsable de què milions de nois milloren les seves notes del col•legi

Avuí dilluns a El País: http://one.elpais.com/salman-khan-el-responsable-de-que-millones-de-ninos-mejoren-sus-notas-del-colegio/

100 idees per a "inspirar" com utilitzar les xarxes socials a l'aula

http://www.onlineuniversities.com/blog/2010/05/100-inspiring-ways-to-use-social-media-in-the-classroom/

Proposta d’ús d’una xarxa social

Amb Facebook a l’aula es podria fer una activitat com la següent: a classe de Llengua Castellana i Literatura es podria proposar que els alumnes fessin grups per a col·laborar i la seva tasca seria treballar el tema del Cantar de Mio Cid. Haurien de desar diferents informacions, arxius i enllaços juntament amb la seva opinió. També haurien de demanar als seus contactes que participessin col·laborant en la tasca. Per exemple, els pares podrien parlar de la sèrie de televisió de dibuixos animats Ruy el pequeño Cid de l’any 1980 i desar algun enllaç de youtube, els amics que visquin prop d’algú dels camins de la ruta del Cid podrien fer fotografies i desar-les amb comentaris, els alumnes podrien anar a la biblioteca de l’institut o del municipi i localitzar diferents edicions de l’obra, ressenyant la cita bibliogràfica. És a dir, fer un grapat d’aportacions diferents per a confeccionar un mosaic d’aquest text. I segurament a algú dels contactes també se l’ocorrerà alguna altra idea o proposta per a millorar-ho –ja siguin podcast, gravacions orals o audiovisuals, il·lustracions, dibuixos, textos, fotografies, anuncis, etc.- i que així quedi més interessant. A la fi entre tots els alumnes tindran una visió amb diferents enfocaments d’una mateixa obra, no tan sols la que hi ha al llibre de text o la del professor. L’important és el resultat de la col·laboració d’un grup de gent que no més té en comú ser membre de Facebook i com això es pot aprofitar.
https://www.youtube.com/watch?v=2JYHqe1KYiw 
https://www.youtube.com/watch?v=jC_GhLFHrH4 

Ús d’una xarxa social a l'aula

Fer ús d’una xarxa social com Facebook a classe pot tenir un efecte molt interessant pel desenvolupament del curs. Una qüestió que caldria analitzar abans de tot és si és possible fer-ho fora de l’aula. I per què? Doncs perquè l’esvoranc tecnològic entre uns estudiants i uns altres pot ser molt significatiu i el col·legi o l’institut no són llocs on s’ha de discriminar als alumnes. Tothom parla molt de fer ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ara bé, la realitat pot ser molt complicada segons el centre d’ensenyament o la pròpia diferencia entre els estudiants d’una mateix aula (sense fixar-nos en les estadístiques generals, que poden ser molt enganyoses). Això ens porta a saber si disposem al centre del material tecnològic suficient. És a dir, cal una bona infraestructura per a treballar en aquest àmbit. Ja no més la formació del professorat –de la qual jo mateix estic molt necessitat- sinó també d’allò que trobaran els alumnes per a treballar i com ho faran i en quines condicions.

Comunicació a Internet

El tema 3 de TDAATILC, TILC: Comunicació a Internet, és molt nou per a mi perquè pràcticament desconeix les xarxes socials. Mai m’han cridat l’atenció a nivell personal. Ja em sembla a vegades complicat fer un curs en línia com aquest perquè crec que manquen molts factors que fan de l’aprofitament del mateix un punt negatiu, especialment el contacte entre els alumnes. Espero que a la fi del curs la meva opinió canviï perquè crec que és més una qüestió de desconeixement com he apuntat abans.

He estat navegant una miqueta per Facebook i la meva opinió és que té moltes possibilitats en quant a fomentar els contactes entre persones que no es veuen sovint i que estan allunyades. Si hagués existit en els moments en què he viscut fora d’Espanya segurament l’hauria fet servir. En aquells anys no més hi havia correu electrònic –molt nou, cal dir, a la fi del segle XX- i en aquell moment això semblava una cosa d’un altre planeta perquè tots els amics que ens vam dispersar per Europa com estudiants Erasmus estaven molt en contacte els uns amb els altres. Però també amb cartes per correu postal, escrites a ma (i això crec que és molt important perquè penso que la gent està oblidant l’art d’escriure sense tecles i sense corrector de textos).

Una altra cosa que vull recalcar és com la vida de les persones és exposada davant de tothom. Per fortuna he aprés a bloquejar els avisos al meu compte de correu electrònic, perquè m’han arribat molts cada vegada que un contacte penjava una foto, un comentari o qualsevol altra cosa que normalment no m’interessarien. El que vull dir és que em sembla que molta gent té un sentit de voyeurisme invers, és a dir, volen ser observats.

Wordle

Diccionaris i enciclopèdies

Des de fa ja uns quants anys utilitzo molt poc els diccionaris de paper que tinc a casa o els de la biblioteca. I això que estudio llengües a l’escola oficial d’idiomes: anglès, alemany i italià, a més de què sempre m’agradat saber què volen dir les paraules que no conec o de les quals no estic segur del significat quan estic llegint també en castellà i català. Però amb la tauleta i el llibre electrònic la situació ha canviat molt. Directament puc trobar la definició de qualsevol paraula no més polsant sobre ella o buscar-la als diferents diccionaris en línia que hi ha, des de la viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada) a altres com la Real Academia Española (www.rae.es), el Centre de terminologia (http://www.termcat.cat/es), i els que he conegut fent aquesta tasca: http://www.diccionaris.cat/index.php, http://www.avl.gva.es/va/documents-normatius/diccionari-ortografic (Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià), http://www.enciclopedia.cat/ (Enciclopèdia catalana) i el http://dlc.iec.cat/index.html (Institut d’estudis catalans). Navegant per els he trobat que són molt complets i serveixen tant per a l’estudiós d’una llengua com per a la persona que tan sols vol saber el significat, l’escriptura o la pronunciació d’una paraula. Cadascú aporta diferents graus de profunditat en quant a les definicions completant-se entre ells quan en algú ens manca una dada. I tot això sempre en qualsevol moment sense dependre del lloc on es troba una persona, ja sigui llegint (al bus, al llit, en un banc del parc) o perquè vol saber una informació en el moment perquè l’ha sorgit un dubte o vol confirmar-la.