Comunicació a Internet

El tema 3 de TDAATILC, TILC: Comunicació a Internet, és molt nou per a mi perquè pràcticament desconeix les xarxes socials. Mai m’han cridat l’atenció a nivell personal. Ja em sembla a vegades complicat fer un curs en línia com aquest perquè crec que manquen molts factors que fan de l’aprofitament del mateix un punt negatiu, especialment el contacte entre els alumnes. Espero que a la fi del curs la meva opinió canviï perquè crec que és més una qüestió de desconeixement com he apuntat abans.

He estat navegant una miqueta per Facebook i la meva opinió és que té moltes possibilitats en quant a fomentar els contactes entre persones que no es veuen sovint i que estan allunyades. Si hagués existit en els moments en què he viscut fora d’Espanya segurament l’hauria fet servir. En aquells anys no més hi havia correu electrònic –molt nou, cal dir, a la fi del segle XX- i en aquell moment això semblava una cosa d’un altre planeta perquè tots els amics que ens vam dispersar per Europa com estudiants Erasmus estaven molt en contacte els uns amb els altres. Però també amb cartes per correu postal, escrites a ma (i això crec que és molt important perquè penso que la gent està oblidant l’art d’escriure sense tecles i sense corrector de textos).

Una altra cosa que vull recalcar és com la vida de les persones és exposada davant de tothom. Per fortuna he aprés a bloquejar els avisos al meu compte de correu electrònic, perquè m’han arribat molts cada vegada que un contacte penjava una foto, un comentari o qualsevol altra cosa que normalment no m’interessarien. El que vull dir és que em sembla que molta gent té un sentit de voyeurisme invers, és a dir, volen ser observats.