Diccionaris i enciclopèdies

Des de fa ja uns quants anys utilitzo molt poc els diccionaris de paper que tinc a casa o els de la biblioteca. I això que estudio llengües a l’escola oficial d’idiomes: anglès, alemany i italià, a més de què sempre m’agradat saber què volen dir les paraules que no conec o de les quals no estic segur del significat quan estic llegint també en castellà i català. Però amb la tauleta i el llibre electrònic la situació ha canviat molt. Directament puc trobar la definició de qualsevol paraula no més polsant sobre ella o buscar-la als diferents diccionaris en línia que hi ha, des de la viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada) a altres com la Real Academia Española (www.rae.es), el Centre de terminologia (http://www.termcat.cat/es), i els que he conegut fent aquesta tasca: http://www.diccionaris.cat/index.php, http://www.avl.gva.es/va/documents-normatius/diccionari-ortografic (Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià), http://www.enciclopedia.cat/ (Enciclopèdia catalana) i el http://dlc.iec.cat/index.html (Institut d’estudis catalans). Navegant per els he trobat que són molt complets i serveixen tant per a l’estudiós d’una llengua com per a la persona que tan sols vol saber el significat, l’escriptura o la pronunciació d’una paraula. Cadascú aporta diferents graus de profunditat en quant a les definicions completant-se entre ells quan en algú ens manca una dada. I tot això sempre en qualsevol moment sense dependre del lloc on es troba una persona, ja sigui llegint (al bus, al llit, en un banc del parc) o perquè vol saber una informació en el moment perquè l’ha sorgit un dubte o vol confirmar-la.