L’oferta de
webquests, caceres del tresor, blogs i wikis que hi ha per aprendre a internet
és molt diversa i variada. En el meu cas en concret, i pensant en la meva
especialitat (llengua castellana i literatura), els he trobat referits tant a
llengua com a literatura, proposant diferents activitats per a què els alumnes
puguin treballar els continguts de l’assignatura participant activament i de
manera col·lectiva i individual per a la fi posar en comú tot l’après.
Partint dels
enllaços proporcionats i després buscant temes específics (el Quixot principalment), una altra
webquest que presenta unes característiques molt interesants per a treballar el
Quixot seria Recreamos el Quijote (http://www.auladeletras.net/material/quijote/index.html), que complementaria la tasca que proposa el webquest que he penjat al
taulell amb altres activitats diverses i enriquidores. El concepte de webquest
em recorda una mica a la idea d’anar a la biblioteca del col·legi i a la
municipal (quan jo era un estudiant preuniversitari al segle XX) o a la de la
universitat per trobar la informació pertinent per poder realitzar un treball,
però amb la diferència que ara aquesta tasca, individual o col·lectiva, es pot
desenvolupar per internet treballant amb l’ordinador i amb uns altres materials
(escrits, sonors, audiovisuals, etc.) que fan de la recerca una qüestió on preval
elegir bé les fonts (un dels perills d’internet és la immensa quantitat de
pàgines que hi ha a l’abast i de la qualitat de les mateixes) i també les
activats propostes als alumnes per a què a la fi puguin ser ben avaluats i
aconseguir els objectius.
En l’apartat de
llengua proposaria la cacera del tresor La
Real Academia (http://www.materialesdelengua.org/LENGUA/historialengua/caza_rae/caza_rae.htm). Amb ella els estudiants coneixeran aquesta institució i el seu
diccionari. Les caceres del tresor, molt semblants als webquests, presenten
l’avantatge de què són més breus i concises en el seu funcionament pels alumnes
i per tant es poden fer servir més sovint i amb diferents temes sense què
calgui tanta implicació per part dels estudiants.
A diferència d’aquests
dos tipus d’eines d’aprenentatge on els estudiants parteixen amb una bona part
de l’activitat ja organitzada pel professor, d’altra banda les altres dos que
comentem a continuació poden oferir un major involucrament per part del
col·legials.
Els blogs, doncs,
són una ferramenta on els alumnes poden participar com si la tasca proposada fos
un fòrum. Es pot compartir tota classe d’informació (activitats, enllaços,
textos, vídeos, àudios, gràfiques, etc.) i de manera ràpida. No cal que siguin
participacions extenses. Millor breus aportacions per no saturar als
estudiants. Així és més assequible la interacció i comunicació entre professors
i col·legials en les diferents activitats proposades.
L’últim recurs,
les viquis, són uns webs creats entre diferents persones on els estudiants van
construint-les de forma col·laborativa, és a dir, publicant informació de
qualsevol mena, esmentant errors, afegint noves dades, sempre en vista de
millorar els documents presentats amb la participació de tots (professors i
alumnes) facilitant així la comunicació i el treball col·lectiu.
Des del punt de
vista docent, totes aquestes ferramentes sustentades a internet possibiliten una
forma d’aprenentatge molt diferent de com jo havia aprés i a la vegada
complementària. És doncs, una altra manera d’enfocar l’ensenyament per a fer ús
d’aquests recursos que trobo que són molt interesants i poden produir uns
resultats falaguers en mans dels estudiants. Les diferents formes d’apropar-se
a la informació, analitzar-la i després exposar-la aconsegueixen que els
alumnes desenvolupen les seves destreses i capacitats tant per a treballar en
grups grans o petits com de forma individual i tot dins del marc de la societat
de la informació, on jo mateix tinc molt a aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada